De la resistència inicial a l'interès final.
He llegit que és la biografia d'un geni, d'una persona que al llarg de la història se'l recordarà de la mateixa manera que Alexander Graham Bell (inventar el telefon), Thomas Clifford (inventar el termòmetre) o Jack Kilby ( invetar el xip electrònic).
Steve Jobs fou una persona excepcional, amb una capacitat de visionar el futur com ningú, amb una capacitat de gestionar el risc com ningú, amb una idea de la simplicitat com ningú... però "era molt cabró" (cita d'Andy Hertfeld, pàg. 662)
Una pregunta que em faig és fins on hagués pogut arribar la seva innovació si la mort no hagués interromput la seva creativitat. El seu últim projecte a nivell de pensament era revolucionar el món de la televisió com aparell multifuncional, veient el resultat de l'iPad us imagineu com hauria pogut ser una iTV (aportació lliure de l'autor del blog)? estic convençut que aquests pensaments els va compartir amb John Ive i que serà un dels nous productes estrella d'Apple.
Malgrat tota la capacitat seductora de Steve Jobs, durant el llibre he descobert personatges secundaris que m'han captivat molt més que el propi Jobs. Personatges que m'han transmès un tarannà més proper a la meva manera d'entendre la vida i les relacions interpersonals. Segurament que ells sense l'Steve Jobs no haurien exprimit tota la seva creativitat, però també crec que Jobs tampoc hauria arribat a ser qui fou sense ells. La sincronia de personalitats va fer que junts fossin molt més que la suma. Em refereixo a tres persones concretes Steve Wozniak, John Ive i John Lasseter, per mi els autèntics contrapunts Jobsnians.
També és un llibre que hem porta a reflexionar sobre la mort. No la mort com símptoma físic sinó com procés que es va gestant al llarg del cicle vital. És inqüestionable que des de que neixem iniciem el camí de morir, però hi ha viatges que són més propers a cicles de mort que a cicles de vida. Jobs vivia enganxat en les obsessions, en la baixa tolerància a la frustració que moltes vegades projectava cap als demès, en la bipolaritat emocional... Ell mateix era conscient del sofriment que representava viure amb ell mateix. Una de les seves frases preferides era "la recompensa és el viatge", potser en el seu cas el preu del viatge va ser massa alt.
L'autor, Walter Isaacson, és un dels biògraf més importants. Entre altres a fet la biografia d'Einstein, Benjamin Franklin i Henry Kissinger.
Ah, per cert, quan la situació m'ho permeti em regalaré un iMac.
Llibre no disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada