Steve Jobs, Walter Isaacson

Català, 694 pàgines.

De la resistència inicial a l'interès final.

He llegit que és la biografia d'un geni, d'una persona que al llarg de la història se'l recordarà de la mateixa manera que Alexander Graham Bell (inventar el telefon), Thomas Clifford (inventar el termòmetre) o Jack Kilby ( invetar el xip electrònic).

Steve Jobs fou una persona excepcional, amb una capacitat de visionar el futur com ningú, amb una capacitat de gestionar el risc com ningú, amb una idea de la simplicitat com ningú... però "era molt cabró" (cita d'Andy Hertfeld, pàg. 662)

Una pregunta que em faig és fins on hagués pogut arribar la seva innovació si la mort no hagués interromput la seva creativitat. El seu últim projecte a nivell de pensament era revolucionar el món de la televisió com aparell multifuncional, veient el resultat de l'iPad us imagineu com hauria pogut ser una iTV (aportació lliure de l'autor del blog)? estic convençut que aquests pensaments els va compartir amb John Ive i que serà un dels nous productes estrella d'Apple.

Malgrat tota la capacitat seductora de Steve Jobs, durant el llibre he descobert personatges secundaris que m'han captivat molt més que el propi Jobs. Personatges que m'han transmès un tarannà més proper a la meva manera d'entendre la vida i les relacions interpersonals. Segurament que ells sense l'Steve Jobs no haurien exprimit tota la seva creativitat, però també crec que Jobs tampoc hauria arribat a ser qui fou sense ells. La sincronia de personalitats va fer que junts fossin molt més que la suma. Em refereixo a tres persones concretes Steve Wozniak, John Ive i John Lasseter, per mi els autèntics contrapunts Jobsnians.

També és un llibre que hem porta a reflexionar sobre la mort. No la mort com símptoma físic sinó com procés que es va gestant al llarg del cicle vital. És inqüestionable que des de que neixem iniciem el camí de morir, però hi ha viatges que són més propers a cicles de mort que a cicles de vida. Jobs vivia enganxat en les obsessions, en la baixa tolerància a la frustració que moltes vegades projectava cap als demès, en la bipolaritat emocional... Ell mateix era conscient del sofriment que representava viure amb ell mateix. Una de les seves frases preferides era "la recompensa és el viatge", potser en el seu cas el preu del viatge va ser massa alt.

L'autor, Walter Isaacson, és un dels biògraf més importants. Entre altres a fet la biografia d'Einstein, Benjamin Franklin i Henry Kissinger.

Ah, per cert, quan la situació m'ho permeti em regalaré un iMac.

Llibre no disponible

La estatua interior, François Jacob

Castellà, 325 pàgines.

Avui és dia de constitució d'Ajuntaments en les nostres ciutats i pobles. No sóc gaire entusiasta de la política, però tinc amics que s'hi dediquen. Avui hi ha un amic, en Jordi Serra, que ha estat nomenat alcalde de la literària població de Roda de Ter. Els diaris diuen que serà un govern de minoria molt feble. Aritmèticament és així, però en Jordi és una persona honesta, dialogant i apassionada pel poble de la seva família. Ell, argentoní, de formació humanista-cristiana, sempre s'ha recolzat en valors pròxims al respecte, al diàleg, a l'escolta de l'altre...No tinc dubtes de la seva honestedat al davant de l'Ajuntament, de la seva transparència en els seus actes i del seu compromís per ser l'alcalde de tots.

He escollit un llibre que parla d'un home (premi Nobel de medicina a l'any 1965, conjuntament amb els doctors André Lwoff i Jacques Monod, pels seus descobriments sobre el control genètic de l'enzim i la síntesi de virus) que va sobreposar-se a les dificultats de l'època, i va treure el màxim profit de les seves capacitats.

En un dels paràgrafs del llibre Jacob escriu: Llevo en mí, esculpida desde la infancia, una especie de estatua interior que da continuidad a mi vida y que es la parte más íntima, el núcleo más duro de mi carácter. Esta estatua la he ido moldeando durante toda mi vida. La he ido retocando sin cesar. La he afinado. La he pulido.

Malgrat ser un llibre escrit per un científic, es tracte d'un relat autobiogràfic d'un jueu marcat fortament per la segona guerra mundial.

Coratge i ànims, Jordi!

Llibre disponible

Tot pelant la ceba, Günter Grass

Català. 431 pàgines.

Premi nobel de literatura a l'any 1999. Conjuntament amb el llibre La caixa dels desitjos, és un llibre autobiogràfic. Va ser, ja des de la seva publicació, un llibre que va generar controvèrsia. Especialment la part en la qual reconeix la seva participació, durant l'època de joventut, en les Waffen-SS, cos de combat d'èlit de la SS durant la segona guerra mundial. La polèmica confessió va originar una controvèrsia entre els intel·lectuals europeus. Alguns d'ells van considerar que el fet passat esfondra l'estatus d'aval moral, mentre que d'altres opinaren que la seva sinceritat, tot i ser tardana, reforçava la seva legitimitat. Fins i tot Lech Walesa va demanar públicament que se li retirés el títol de ciutadà d'honor de la vila de Gdansk, fet que més endavant va retirar.

Si algú té el llibre El timbal de llauna o, en versió castellana, El tambor de hojalata que vulgui deixar, hi estic interessat.

Llibre disponible